1 PLUJA D'IDEES:
En primer lloc vaig intentar pensar com definirme a mi mateixa. Vaig Pensar en les coses que m'agraden, les coses que em fan por, la música que més disfruto, les postes de sol, la gent que més estimo... Però aixó no era suficient. Aixó no em definía.. Simplement encara no sé qui sóc, sé el que m'agrada, però no sé quin lloc ocupo al món.
AUTORETRAT
2 PRIMER INTENT:
Vaig fer un primer intent d'autorretrat, basat en els meus gustos preferits y les meves inseguretats, però el resultat no em va acabar de convencer. Era molt poc professional ja que no tenía gaire domini del Krita, i vaig decidir cambiarlo.
AUTORETRAT FINAL
Amb aquesta imatge he volgut transmetre la pura veritat: no sé qui sóc. No sé quin lloc ocupo en aquest món, ni que vull fer amb la meva vida. No sé rés.
Sóc una persona a qui tan sols estic començant a entendre, una desconeguda de la que vull ferme amiga, algú a qui vull aprendre a estimar. Una noia a qui estudiar, algú que encara m'ha d'ensenyar moltes coses, m'ha de portar a molts llocs, i m'ha de fer sentir orgullosa, tot i que algunes veguades potser em decepcionará. Una persona que sembla freda, tímida i tancada, però que si li dones la oportunitat et descobrirá un món de riures, alegríes, i amistat. No sé qui sóc encara, pero m'agradería anr-ho descobrint amb el pas del temps.
La cita que hi ha a la imatge és una frase d'un llibre que vaig llegir fa temps anomenat La vida invisible de Addie Larue, i que em va marcar molt. Perqué jo, al igual que la protagonista, també vull intentar deixar empremta en un món decidit a oblidarme.