Plánol de la instal.lació
Fa cosa d'uns dies vaig anar a veure una exposició al museu de Granollers. L'obra es titulava "Dimonis", els autors; Cabosanroque, i ho van fer amb la coordinació d'Ester Martínez.
Es tracta d'un projecte expositiu i instal.latiu d'art sonor, que utilitza les antigues llibretes de Jacint Verdaguer, on hi ha les notes que aquest va prendre a l'assistir a una sèrie d'exorcismes en un pis de Barcelona entre el 1890 i el 1893, per crear una reflexió sobre la possessió i les seves implicacions socials, estètiques i teatrals.
Es tracta d'una obra d'estil contemporani actual.
És una instal·lació amb diverses peces que totes juntes,
creen l'obra, d'aquesta forma l'espectador pot sentir s'hi
dins. L'exposició té una durada de 40 minuts, i es fan
visites a hores puntuals de grups reduïts de gent.
Els espectadors poden passejar lliurement
per la instal·lació, observant i escoltant el seu entorn.
En total, dins la sala hi ha 8 espais principals, i en cadascun una peça.
La que més em va agradar i impactar va ser la peça col·locada al centre de l'instal·lació. Una pantalla transparent, on hi havia projectada una dona ballant dansa contemporània. A l'inici, uns moviments més tranquils, pausats i lleugers. Però a mesura que la música avançava i cada cop es tornava més fosca, enredada, i potent, els moviments de la noia ho feien igual.
Representava la possessió. La noia era posseïda per un si mateixa desconegut. El seu cos era
tinta i paper amb els quals explicava la sensació de ser posseïda. Em va semblar molt potent,
molt senzilla i alhora molt complexa d'entendre. I em va agradar com a poc a poc em va fer
Passar de la calma al caos.
OPINIÓ PERSONAL:
Si soc completa i absolutament sincera, aquesta obra no m'ha acabat d'agradar del tot. Però tampoc m'ha desagradat al complet.
Trobo que és una peça molt treballada, molt profunda, i que et dona molt en el que pensar. L'originalitat de l'obra també és un punt a favor. La forma en la qual juguen amb l'espectador, utilitzen sons, imatges, i vibracions, l'he trobat excepcional. Si més no, en el que al tema personal es refereix, l'he trobat molt angoixant.
A l'inici no hi havia cap problema, vaig fer una volta per la sala i vaig observar cadascuna de les peces que la componien. Però a mesura que passava el temps, la calor augmentava, l'expectació també, i la intensitat dels sons també. Les llums van passar d'un blanc polit i clar a un vermell que em va marejar.
Els missatges que llançava l'exposició, junt amb tots els meus companys en un espai tan petit, i la música i els cops de cadena sonant més i més fort... vaig acabar angoixada.
Lo personal no treu lo professional. Trobo que és una gran exposició que val la pena veure, però si em donessin l'oportunitat, no hi tornaria.
El festival Panoràmic ofereix una sèrie d'exposicions de fotografia, vídeo i cultura audiovisual que exploren la temàtica del Quart Paisatge per a tots els públics, a Granollers i a Barcelona.
Panoràmic proposa un espai de coneixement i reflexió entre la imatge fixa i la imatge en moviment. I ho fa desplegant tots els àmbits on la imatge se'ns fa present, és a dir, a través de projeccions de llargmetratges i curtmetratges, vídeo, videoinstal·lacions, videojocs, mappings, exposicions, tallers, conferències, workshops, TV, instal·lacions, arxius, bibliografia, fotollibres o projectes interactius entre d'altres.
Es consolida com un festival de referència per a la cultura, que es mostra mitjançant les arts visuals expandides en múltiples formes i processos creatius. Així doncs, des de l'educació i la formació, des de la reflexió i el diàleg, des de la transversalitat, la creativitat i l'aprenentatge, Panoràmic vol esdevenir un referent a les ciutats i al país.
El festival Panoràmic està dirigit per Joan Fontcuberta, Laia Casanova i Albert Gusi, i compta amb un equip assessor format per Andrés Hispano, Mercè Alsina i Fèlix Pérez-Hita.
El festival está situat a la Roca Umbert, i dins d'aquest recinte está dividit en diversos estpáis i sales, cadascuna amb una exposició diferent.
Aquest any el festival comptava amb 15 exposicións diferents, situades a diferents punts de la ciutat. Les exposicións són les següents:
Cada exposició parlava d'un tema diferent, tenía una temática i un enfocament diferent, i estava exposada en un format diferent, ja fos audiovisual, maquetat, fotografía, revista, etc.
OPINIÓ PERSONAL:
Aquest feival em va agradar molt, totes les exposicións tenien alguna cosa que van fer que m'hi quedes atrapada. Algunes eren més series i d'altres més divertides.
Personalment l'exposició que més em va agradar va ser la dels artistes de Riverboom, una editorial i un col·lectiu artístic nascut l’any 2002 a la vora del riu Boom, a l’Afganistan. Reuneix fotògrafs, periodistes, escriptors i cineastes, tots malalts de curiositat. Riverboom és una de les realitats més fresques i irreverents de la fotografia documental contemporània.
La seva exposició titulada “Bringing Intimacy into the Landscape” em va agradar per lo original, fresca, i divertida que la vaig trobar. Cuan mires de lluny sembla una exposició de paisatges preciosos, de racóns remots del planeta. Però si t'acostes a observar, es pot veure a una prsona fent lo que coloquialment s'anomena "fer un calvo" o ensenyant el cul.
Aquesta persona está molt amagada, camuflada entre el paisatge, i aquesta petita instrusió et sobta molt.
A part d'aquesta última, totes les demés també em van agradar molt i em van semblar molt interesants.
L’exposició “L’infern de Dante” de Jordi Diaz Alamà & Grzegorz Gwiazda ret homenatge a l’obra més cèlebre de Dante Alighieri, "La Divina Comèdia", un poema èpic que narra els turments dels condemnats en l'Infern, la purificació de les ànimes en el Purgatori i les alegries dels Justos en el Paradís.
La sèrie "L’infern de Dante" se centra en les diferents escenes de l'infern i materialitza pictòricament l'imaginari més impactant de Dante. Alamà ofereix un dels seus projectes més ambiciosos, un recorregut per l'abisme, entre llums i ombres, per plasmar, en llenços de grans dimensions, el paisatge infernal i els terribles suplicis de les ànimes pecadores. L’exposició també inclou algunes de les obres de l’escultor polonès Grzegorz Gwiazda, una sèrie de peces que representen la figura del geni florentí en diferents formats i postures.
OPINIÓ PERSONAL:
De totes les exposicions que hem anat a veure amb l'institut des que va començar el curs, aquesta és la que més m'ha agradat. Només arribar, l'atmosfera creada per l'artista i el comissari, l'ambient de la sala, i els colors, ja t'envolten. Em van semblar increïbles tots i cadascun dels quadres. Tots d'estil realista i clàssic, molt ben cuidats i treballats, amb una gran feina al darrere. Realment crec que l'artista va saber representar el que buscava, el patiment de les ánimes a l'infern i totes les escenes de "La Divina Comédia".
Els colors ajuden a crear aquest ambient de patiment, i el vermell intens d'algun dels quadres està molt ben trobat, ja que molts cops associem aquest color amb l'infern i els dimonis. Però, en canvi, hi havia alguns quadres fets amb colors blaus i grisos. Aquests quadres buscaven representar la soledat, el fret, i la desolació d'aquest espantós lloc. Sempre pensem que l'infern és foc, intensitat, perill... Però el fred i la por d'estar sol poden ser igual de terrorífics.
L'artista també treballa amb cera, desfà la cera d'espelmes i l'esquitxa sobre alguns dels quadres per tal de jugar amb les textures la profunditat. Al principi vaig pensar que era una tècnica estranya, i que no m'acabaria de fer el pes, però al final em va encantar. Li donava molta més textura als quadres, i quadrava molt amb la temàtica de l'exposició.
MACBA
El Museu d'Art Contemporani de Barcelona, conegut també per les sigles MACBA, està dedicat a l'exposició d'art ia les pràctiques culturals contemporànies. Es troba ubicat al barri del Raval de la ciutat de Barcelona, molt a prop del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. Està declarat museu d'interès nacional per la Generalitat de Catalunya.5 Actualment la directora és Elvira Dyangani Ose. Posa especial atenció en els artistes catalans i en les tendències que més han influït en l'art contemporani a Catalunya.
El museu conté unes 1.600 pintures, escultures i obres audiovisuals d'artistes com Klee, Barceló, Muntadas, Brossa, Calder, Basquiat i Ràfols Casamada. I també compta amb una interessant programació d'exposicions temporals que canvien cada cert temps.
En total el museu te 14.300m2 i l'edifici és el resultat de combinar elements de línies rectes amb altres de corbes, i aquesta geometria se suavitza amb la llum exterior, que penetra a l'edifici a través de galeries obertes i grans lluernes.
OPINIÓ PERSONAL:
L'excursió al MACBA és una de les que més temps portava esperant. Mai havia anat a aquest museu, sempre m'han agradat més els museus d'art "clàssic", com per exemple el Louvre, L'orangerie, L'Orsey (tots a París), o el MANC (Museu d'Art Nacional de Catalunya). És per això que tenia molta curiositat per visitar-ne un de diferent, d'art contemporani.
L'estructura de l'edifici em va encantar, era un espai molt lluminós, que et donava sensació d'amplitud i llibertat. Tenien espais molt grans i diferents els uns dels altres, i crec que els comissaris van saber escollir molt bé la sala per a cada peça de manera que quadres.
Totes les peces que vam veure eren molt diferents les unes de les altres, però tenien un element en comú, totes eren molt conceptuals. Rere una cosa senzilla hi havia sempre u missatge potent que et feia reflexionar o pensar.
La meva preferida va ser la de les urnes de colors. Realment em va semblar molt interessant el concepte del fet que sempre ens fixem en els objectes que hi ha exposats dins, però mai prestem atenció al suport. El fet que les urnes estiguessin buides, i que els vidres fossin de colors molt vívids em va cridar l'atenció. Estava
molt ben trobada i et feia reflexionar sobre què és art.
Bernat Barris, nascut a Barcelona el 1986 i criat a Granollers, és un pintor realista que amb el pas dels anys ha anat adquirint experiència fins a aconseguir fer exposicions pròpies en galeries importants. Es va llicenciar en Belles Arts el 2009 amb l'especialitat de dibuix i tot seguit va començar a treballar com a professor. Amb el temps va descobrir que no era el que l'omplia i va decidir deixar-ho, va anar passant per diverses feines fins a arribar a la decisió d'apostar fort per a la seva carrera com a pintor. Actualment, es dedica a la pintura, continua sent professor a l'Escola Superior de Disseny i també de l'assignatura de "dibuix expressiu" a la Barcelona Academy of Art, on hi té el seu estudi i a més, n'és el coordinador del programa de residència artística.
El pintor granollerí Bernat Barris va inaugurà el Divendres 10 de desembre la seva primera exposició a Granollers, anomenada:"Granollers, en el centre de la perifèria". Es tracta d'un encàrrec del mateix Museu, pel qual l'artista ha pintat més d'una quarantena de quadres sobre la ciutat, amb el seu estil realista i amb formats molt variats. Al Museu es poden veure més d'una vintena de peces d'aquesta producció.
Bernat Barris prefereix pintar les perifèries de la ciutat, els llocs més urbans i més apartats. Defuig els llocs icònics i emblemàtics i se centra en els espais que ningú no es para a mirar. Diguem que retrata el Granollers menys amable, però ho fa amb una lluminositat i uns colors tan clars i "bonics" que aconsegueix tornar-los càlids. El seu estil realista i el seu traç et transporten a aquests llocs tan coneguts per els granolleríns i t'endinsen dins del cuadre.
OPINIÓ PERSONAL:
A mi, personalment, em va encantar aquesta exposició. L'estil de Barris és el tipus de pintura que més m'agrada, em recorda molt a les tècniques que també utilitza el meu pare, però en Bernat juga amb els tons pastels i clarets. Vaig al·lucinar amb la quantitat de quadres que hi havia, i amb les dimensions d'alguns. El fet que Barris faci servir olis li donava una textura més potent a l'obra. Al ser de Granollers des de tota la vida, jo coneixia cadascun dels llocs que apareixien pintats, i em va transportar allà. Crec que aquest jove pintor té molt de talent i si algun cop fa una altra exposició aquí, no dubtaré en anar-la a veure.
